El mite que ha allunyat milers d’homes del pilates
Si alguna vegada has vist una classe de pilates i has pensat «això no és per a mi», no ets l’únic. Molts homes associen el pilates amb estiraments suaus, música relaxant i un ambient que no encaixa amb el seu estil d’entrenament. I és una llàstima, perquè aquesta percepció els priva d’una eina que podria millorar tot el que ja fan al gimnàs.
La realitat és que el pilates va ser creat per un home, per a homes. I no qualsevol: per a boxejadors, policies i soldats. Però anem a pams.
Joseph Pilates: un boxejador, no un ballarí
El mètode va néixer a principis del segle XX de la mà de Joseph Hubertus Pilates, un alemany que de petit era raquític i asmàtic. Lluny de rendir-se, va convertir la superació física en la seva obsessió. Va practicar boxa, natació, esquí i gimnàstica, i amb 14 anys ja servia de model per a dibuixos d’anatomia.
Durant la Primera Guerra Mundial, treballant com a infermer, va dissenyar sistemes de molles sobre els llits dels ferits perquè poguessin exercitar-se sense aixecar-se. Aquell invent es convertiria en l’antecessor del reformer que uses avui als estudis. Després de la guerra, va entrenar policies a Hamburg. Res d’això sona especialment «femení», oi?
La confusió ve de dècades després, quan el mètode es va popularitzar en el món de la dansa i el seu públic va canviar. Però l’eina en si mateixa no va canviar gens.
Per què els homes que fan força tenen el core més dèbil del que creuen
Aquí ve la part incòmoda. Si fas press de banca, sentadilles i dominades, segurament tens una musculatura superficial ben treballada. Però el core profund —el transvers abdominal, el multífidus, els oblics interns i el sòl pèlvic— és una altra història.
L’entrenament amb càrregues convencional tendeix a treballar grups musculars de forma aïllada. El pilates, en canvi, activa tot el core en cada moviment. Aquesta diferència és clau: els músculs estabilitzadors profunds són els que protegeixen la columna quan fas una sentadilla pesada o un arrencada olímpica. Si fiquen, tot l’edifici és més fràgil del que sembla.
Molts homes que entrenen amb càrregues presenten desequilibris musculars importants: la part superior del cos molt potent i la zona pèlvica, lumbar i els estabilitzadors del genoll clarament menys treballats. El pilates ataca exactament aquests punts febles.
Beneficis concrets per a qui fa força o esports d’impacte
Deixem de banda els arguments genèrics i parlem de coses que notes al dia a dia:
- Menys mal d’esquena: Un core profund fort és el millor cinturó lumbar que existeix. Redueix la pressió sobre els discos intervertebrals durant els aixecaments pesats.
- Millor tècnica en els grans exercicis: Quan els estabilitzadors funcionen bé, la teva postura al pes mort o a la sentadilla és més neta i més segura.
- Menys lesions per sobreús: L’entrenament repetitiu d’impacte —crossfit, running, futbol— sobrecarrega articulacions. El pilates enforteix i estira les zones que absorbeixen aquest impacte.
- Més rang de moviment: La mobilitat de maluc i toràcica que guanyes es tradueix directament en sentadilles més profundes i una millor execució del press sobre el cap.
- Recuperació activa de qualitat: Una sessió de pilates el dia després d’un entrenament intens augmenta el flux sanguini i redueix la tensió muscular sense esgotar el cos.
El pilates i el crossfit: una combinació que té sentit
Si fas crossfit o entrenament funcional d’alta intensitat, el pilates és un complement natural, no un substitut. Si vols aprofundir en els fonaments del crossfit i entendre millor com estructurar el teu entrenament, dona un cop d’ull a tot el que et preguntes abans d’apuntar-te al crossfit: trobaràs context útil per entendre per què afegir pilates té tant de sentit.
La combinació funciona perquè el crossfit treballa potència, velocitat i resistència cardiovascular. El pilates treballa el control motor, l’estabilitat articular i la consciència corporal. Totes dues disciplines es complementen sense solapar-se. Molts esportistes de nivell ja ho fan servir com a part del seu entrenament setmanal, precisament perquè no busquen «fer pilates» sinó rendir millor en el que ja fan.
Mites habituals que et frenen (i la realitat)
«Ja estiro prou al final de l’entrenament»
L’estirament estàtic post-entrenament i el pilates no fan el mateix. El pilates treballa la flexibilitat de forma dinàmica, activant la musculatura mentre millores el rang de moviment. Són coses complementàries, no equivalents.
«És massa fàcil per al meu nivell»
Prova a fer una sessió de reformer amb control total de la respiració i activació del core profund des del primer moviment. La majoria d’homes que entrenen amb força surten sorpresos —i adolorits— de la primera sessió. El repte és diferent, però no és menor.
«No és un entrenament de veritat»
El pilates és un sistema d’exercici basat en moviment controlat i resistència. Millora la força funcional, l’equilibri, la flexibilitat i la funció física general. Diverses recerques científiques avalen aquests beneficis en persones de tots els nivells i edats.
Quins músculs treballa realment el pilates
Quan parlem de «core» al pilates, no parlem només de l’abdomen visible. Parlem d’una faixa muscular completa que inclou:
- El transvers abdominal (el múscul més profund de l’abdomen)
- El multífidus (estabilitzador clau de la columna vertebral)
- El diafragma i el sòl pèlvic (la base de tot)
- Els oblics interns i externs
- Els estabilitzadors d’espatlla i de maluc
Tots aquests músculs treballen de forma coordinada en cada exercici. No de manera aïllada, sinó en cadena. Això és exactament el que necessita un cos que fa moviments multiarticulars pesats.
Com integrar el pilates al teu entrenament setmanal
No cal que substitueixis res. La idea és afegir, no treure. Una proposta realista per a qui ja entrena força o esport:
- 1 sessió setmanal: Suficient per notar millores en l’estabilitat i la mobilitat en 4-6 setmanes.
- 2 sessions setmanals: El punt òptim per complementar un programa de força o crossfit sense interferir en la recuperació.
- Com a recuperació activa: Una sessió el dia després d’un entrenament intens, en lloc de no fer res o fer cardio suau.
El millor moment per provar-ho és ara, abans que aparegui la primera lesió que t’obligui a fer-ho.
Per on començar si mai has fet pilates
Si ets nou al pilates, la millor opció és començar amb un instructor que conegui el teu perfil esportiu. No és el mateix dissenyar una sessió per a algú que fa yoga que per a algú que aixeca 100 kg al pes mort. Un professional pot adaptar la intensitat, la selecció d’exercicis i el ritme al teu punt de partida.
Al principi, opta pel reformer per davant del mat: la resistència ajustable de la màquina permet progressar de forma més controlada i veure resultats més aviat. Un cop tens la base, el mat et repte d’una manera diferent i igual de vàlida.
Dona-li quatre setmanes. Si al final no notes cap diferència en la teva mobilitat, la teva estabilitat o el teu rendiment, pots descartar-ho amb criteri. Però el més probable és que no vulguis parar.
